Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

esbravar

v. tr. [LC] Fer perdre (a un líquid) la seva fortalesa, olor, etc. No tinguis el cafè destapat que l'esbravaràs.
intr. pron. [LC] Un líquid, perdre la seva fortalesa, olor, etc. Les begudes carbòniques destapades s'esbraven.
tr. [LC] Alleujar l'ànim donant sortida (als sentiments que l'oprimeixen), satisfent a pler (un desig contingut). Esbravà el seu mal humor amb el porter de la finca.
intr. pron. [LC] Quan no pot més, s'esbrava parlant amb els amics.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions